CONTINGUTS GENERALS
Per començar el primer que hem fet és definir el concepte d’avaluació. Per nosaltres l’avaluació es un procés metodològic amb el qual s’analitza el compliment dels objectius prèviament establerts a partir de les dades obtinguts del seguiment continu de la vida a l’aula amb l’objectiu d’intentar millorar-los.
Hi ha diferents formes d’avaluar segons diferents paràmetres. Si tenim en compte els agents que intervenen trobem tres tipus d’avaluació: heteroavaluació (avaluador extern), coavaluació (tots s’avaluen entre ells) i autoavaluació (valoració d’un mateix). Segons el seu normotipus podem distingir entre nomotètica, que pot ser criterial o normativa, i idiogràfica. A més a més segons la seva funció podem distingir entre inicial, formativa (avaluació continua, del dia a dia) i sumativa (avaluació global).
El procés d’avaluació té diferents fases. A classe hem estudiat tres models.
El primer model, el de Fernández Ballesteros, esta compost de sis fases:
I. Plantejament de l’avaluació.
II. Selecció de les operacions a observar.
III. Selecció del disseny d’avaluació.
IV. Recollida d’informació.
V. Anàlisi de dades.
VI. Informe
El segon model és el de Mateo. Aquest model consta de quatre fases:
I. Planificació.
II. Desenvolupament.
III. Comparança.
IV. Metaavaluació.
El tercer model és el de Nirenberg, Brawerman i Ruiz. Aquest model consta de tres fases:
I. Programació de l’avaluació.
II. Execució de l’avaluació.
III. Metaavaluació.
Seguidament varem veure la diferència entre els objectius i els criteris d’avaluació curricular i els didàctics. Els curriculars són els que vénen donats per la normativa, en canvi els didàctics són els que fan els professors adaptats a cada unitat didàctica.
Els criteris d’avaluació són les condicions que han de complir els alumnes per arribar a tenir una sèrie de capacitats. Aquests criteris han de estar redactats en infinitiu i relacionats amb els objectius. Amés a més si estem dins de l’educació secundària obligatòria hem de tenir en compte les competències bàsiques per elaborar els criteris d’avaluació.
Per poder recollir dades per prendre decisions hem de tenir una sèrie d’elements per saber si s’han complit tots els objectius. Aquests elements són els indicadors. Com indicadors podem tenir des de una activitat feta a classe fins a una prova escrita o l’observació de l’actitud a classe. En definitiva són tot allò en que ens podem fixar com avaluadors per argumentar que un coneixement s’ha assolit.
A cada uns d’aquest indicadors han de estar qualificats. A partir d’aquí hem de assignar un tant per cent a cadascun dels indicadors. Aquesta assignació s’ha d’establir a partir d’uns criteris anomenats criteris de qualificació.
Hi ha una altre tipus de criteris que també hem de tenir en compte. Són els criteris de recuperació, que haurem de seguir en el supòsit de que un alumne suspengués. Dins d’aquest hem d’incloure a partir de quina nota fem recuperació així com a partir de quina nota d’examen es fa mitja amb la resta de indicadors.
A més a més, si som en un curs com 4t d’ESO o 2n de Batxillerat hem d’incloure també els criteris de promoció. Aquest són els que estableixen si un alumne promociona o no, si obté el títol de cada etapa o no.
Com avaluadors tenim diferents procediments per avaluar. Entre els procediments que tenim a la nostra disposició trobem diferents tècniques per avaluar.
Una de les tècniques es la rúbrica. Aquesta tècnica permet tant l’avaluació formativa com la sumativa. És una tècnica que treballa els aprenentatges constructivistes i l’educació basada en competències. Es molt utilitzada per avaluar projectes.
Altra de les tècniques que podem fer servir és l’observació. Hi ha diferents modalitats que podem veure al esquema següent.
Els documents que s’utilitzen per plasmar de forma escrita aquesta observació són els registres. En aquest esquema podem veure el diferents tipus que podem trobar.
Altre tipus de mètode és l’entrevista. El que diferència aquesta tècnica de la resta és que hi ha una relació directa entre el examinador i l’alumne. És una prova oral. Podem veure com es classifiquen en aquest esquema.
La següent tècnica és el qüestionari. S’utilitza quan es necessari saber l’opinió sobre un tema i les respostes es donen per escrit. Hi ha diferents tipus que podem veure al següent esquema.
També podem fer servir les proves objectives. Han d’estar comportes per preguntes clares i una resposta breu en que s’utilitzi un vocabulari adient. Poden tenir diverses formes com són la resolució de problemes, anàlisi de gràfics i mapes, etc.
Altre mètode que podem utilitzar és el test. El test esta format per preguntes petites i concretes. Poden ser dels tipus que podem veure en aquest esquema.
L’enquesta és altre tipus de mètode que es fa servir quan hi ha un gra públic del que treure la informació. Podem distingir entre descriptives (per conèixer aspectes de la població enquestada) i explicatives (per cercar variables del fenomen a investigar).
Per últim tenim el portafoli. El portafoli és un recull estructurat de informació que inclou una reflexió d’allò que ha aprés l’alumne. Esta compost per un índex, el material del professor i del alumne i una reflexió. Pot ser de diferents tipus com podem veure en aquest esquema.
